dimecres, 11 d’abril del 2007

UNIVERS DESERT

I

Univers desert
amb petjades recents no identificades
sobre rítmiques ones de sorra,
espai esdevingut incommensurable
entre l’alè atmosfèric
i gust salat als llavis...
Un regust d’infinitud.


II


Ignorar deliberadament el rellotge
per ser finalment temps.
Ignorar deliberadament distàncies
per ser una vegada espai.

O, tal vegada, l’eco d’un esglai.



III


Viure enganxada la terra
per sobre un sòl polsós
respirant sorra en suspensió
i la història més remota
que amaga un món ancestral
sobre les roques, als gravats.

Viure uns dies atrapada pel sol
i encativada pels estels de nit.


IV


No cal taula ni cadira per dinar,
No cal llit per dormir.
Tant sols tenir gana i menjar.
Tant sols son i ganes de somiar.
Traumatitzar el més quotidià
per sacsejar el convencional,
i repassar la corba de les coordenades
posant a tremolar els detalls vitals.




V

L’ambient climàtic més sec possible
que m’allisa el cabell,
llisca polsim per totes les canonades
i em fereix el nas per dins.



VI


La paradoxa d’un temps lent, lent.

Treu veritat als mots
que quan volen definir al capvespre una llum
ja ha canviat llur color i el seu perfum,
i en esbrinar una acurada descripció
és ja diferent, s'ha modificat, el paisatge.
Malgrat tot,
aquí va la mentida de transició
que respon a una visió
per la memòria enriquida:
blau agrisat al cel
que frisa per descansar
i empeny l’esfera gran
a il·luminar un horitzó rosella.
Creix i gran s’amaga
mentre una ratlla taronja ampla
et recorda que cada dia s’acaba.
I juguen els reflexes
amb totes les llums probables.

I ja s’esborren les ombres,
i per un moment tot t’és igual
fins que el cel es va fent fosc
i surt el primer estel d’esma
i el segon i el tercer i el novè.
I quan es confonen planetes amb estels
juguen els satèl·lits a les òrbites...
O és la brossa còsmica?
Quan l’esfera es total nit
i ja sembla permanent,
apareix la lluna precedida pel seu halo blanc
que l’anuncia i eclipsa les constel·lacions brillants.

La jerarquia astronòmica invariable.





VII

Personal, privat i intransferible.
És el tema que t’allunya del campament
incorporant ta soledat al pur desert
fen-te ésser viu sobre la sorra,
animal extrem sota el cel,
públic del paisatge obert
i habitant d’un lloc sense parets.


VIII


Pots triar entre l’aigua del bidó
o beure aigua de la cabra.
Cabra morta de debò.

La primera opció?
Calenta,
no et refresca sa ingestió...

I la segona?
Fresca, rosada,
gust de granadina de cabra curada.
Un aigua amb pèls i senyals,
sòlids animals i minerals...