Escasses les pluges
de gotims gegants
que esclaten i exploten
sobre els nostres caps.
I esquitxen triomfants
per tota aquella sequera de sorra i polsim
mentre acampem se sobte a la llera
d’un riu ressec fet de pedres i terra.
Com que és ja de nit
i els núvols no marxen,
es desperta una sospita
sobre un improbable desastre
d’una riuada inesperada i repentina
que ens abocaria a una tragèdia col·lectiva.
L’ albada de serena calma
ens ofereix l’endemà la fi dels temors per la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada