Com uns esquelets,
com l'ossamenta de monstres gegants,
les roques monolítiques
esculpides pels segles, pel vent,
ensenyen gravats d'animals.
Com missatges que els rebesavis ens van estampar.
Com una ciutat de troglodites
esdevinguts ja fantasmes
que no espanten ningú.
S'omplen els carrers,
s'omplen les esquerdes
com les lleres més ermes,
s'omplen de sorra acomodatícia i eterna.
I cada nit la foscor i els estels
són testimonis d'honor de tanta harmonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada