dilluns, 16 d’abril de 2007

Tanta harmonia

Com uns esquelets,

com l'ossamenta de monstres gegants,

les roques monolítiques

esculpides pels segles, pel vent,

ensenyen gravats d'animals.


Com missatges que els rebesavis ens van estampar.


Com una ciutat de troglodites

esdevinguts ja fantasmes

que no espanten ningú.


S'omplen els carrers,

s'omplen les esquerdes

com les lleres més ermes,

s'omplen de sorra acomodatícia i eterna.


I cada nit la foscor i els estels

són testimonis d'honor de tanta harmonia.

Cap comentari: