dijous, 12 d’abril de 2007

Enyorem




I


Enyorem aquelles nits sota la lluna,
el polsim en suspensió,
dubtar dels límits de les estovalles
i jeure a terra tant sovint.

Respirar l’aire calent,
viure sense obligacions,
les converses sobre el Silenci
i esperar el àpats tranquil·lament.

Confiar en la saviesa dels guies,
viure prescindint de sostres i parets
tot sentint la remor d’un vent sorrenc.

Saber que quan s’acabi el viatge
haurem d’obrir finestres o sortir al carrer
per tal de recuperar el vital alè.



II


Enyorem el cel canviant,
el trontollar del vehicle a tot el cos,
el drap gegant per embolicar-nos el cap,
i uns capvespres poderosos.

Les roques de gres o basalt
brillant sota el sol a cada pas,
les vaques, elefants i girafes dels gravats
i les puntes de fletxa de l’antiguitat.

Beure el te a aquells gots massa petits,
provar la taguel-la tant esperada i alhora espessa,
i esmorzar, dinar i sopar tirats per terra.

Dormir de nit fins l’endemà
esperant repetir el ritual,
i que l’horitzó es mourà cel enllà.




III

Enyorem veure les dunes
encaixades al rocam,
buscar l’indret més adient per acampar
i fer cada matí la rentada del gat.

Aïllar-te sovint amb privacitat,
com un punt perdut a una esfera,
i beure aigua de la cabra sense vida
perfumada amb granadina.

Fer dels migdies un temps buit,
i circular pel mar de pedres
imaginant un tsunami amenaçant.

Intuir que al final
el desert ens haurà lligat
amb un fil d’aquella llum sagrada..




Cap comentari: