dissabte, 14 d’abril de 2007

Improbable desastre (O al desert també plou)


Escasses les pluges

de gotims gegants

que esclaten i exploten

sobre els nostres caps.

I esquitxen triomfants

per tota aquella sequera de sorra i polsim

mentre acampem se sobte a la llera

d’un riu ressec fet de pedres i terra.

Com que és ja de nit

i els núvols no marxen,

es desperta una sospita

sobre un improbable desastre

d’una riuada inesperada i repentina

que ens abocaria a una tragèdia col·lectiva.

L’ albada de serena calma

ens ofereix l’endemà la fi dels temors per la vida.

Cap comentari: